Ludwing Van Beethoven

Ludwing Van Beethoven (1770-1827)
Va néixer a Bonn (Alemanya), va tenir una infància molt dura ja que el seu pare, el volia convertir en el nou Mozart, i com que no va funcionar, Ludwing rebia maltractes físics del seu pare. A causa d'això, va anar perdent audició fins arribar a la total sordesa.
Aquest problema el va fer allunyar-se molt de les seves relacions amb la gent, i aquesta el tractava de antipàtic, i malalt.
Tot i aquest problema Beethoven va composar òperes, sonatas, concerts i 9 simfonies.

Himne a l'alegria: Novena simfonia (coral)

Wolfang Amadeus Mozart

Wolfang Amadeus Mozart (1756-1791)
Va néixer a Salzburgo, fill de Leopold Mozart, és considerat un dels compositors més destacats del classicisme i de la història.
De ben petit, ja poseïa uns coneeixements musicals mai vistos, va composar òperes, simfonies, misses, etc.


Ària de La Flauta Màgica

Joseph Haydn

El classicisme va tenir tres grans compositors:

Joseph Haydn (1732-1808)

Era austríac, d'orígen humil i estudià en la coral de la catedral de San Sebastià a Viena.
Se'l considera el pare de les simfonies. En va composar 104

Simfonia nº94 de Haydn

El Classicisme

El classicisme va ser un corrent artístic comprès entre els segles XVIII - XIX.

Les formes instrumentals del classicisme són:

-Concert.
Hi ha el contrast entre un instrument solista i la orquestra, igual que passava al Barroc.

-Sonata.
És una peça musical que es pot donar per a un instrument, o per a dos.

-Música de cambra.
Igual que al Barroc, pocs instruments.

-Simfonia.
És una peça musical que es fqa servir per a una orquestra.

La forma sonata

Va ser una de les estructures més utilitzades durant el classicisme.

Estructura:

EXPOSICIÓ (x2)
-Tema A
-Pont
-Tema B
-Coda

Video de la forma sonata: Simfonia 40 de Mozart

El Barroc

El barroc és un període cultural i artístic que va desde l'any 1600 a l'any 1750.
Aquestes dues dates són significatives ja que al 1600 s'estrena la primera òpera i, al 1750 es produeix la mort de Johan Sebastian Bach. Bach va néixer l'any 1685.

Els tres grans compositors del barroc són Bach, Vivaldi i Händel.

Antonio Vivaldi neix l'any 1678 i mor l'any 1741.Vivaldi era conegut per le prette rosso. Va ser el violinista més important de la seva època.

Händel va néixer a Halle (Alemanya) el 23 de febrer de 1685 i va morir a Londres el 14 d'abril de 1759. Es considera un dels punts fonamentals del barroc i de la música universal.

Aquí us poso una adició de Bach. (Cello Suite Nº1).






La següent audició és de Vivaldi - La Primavera (Las quatre estacions).






La següent audició és de Georg Friedrich Händel - Hallelujah (Le Messie).








El barroc coincideix amb l'època del monarquies absolutisites.


Lluís XIV es dóna a coneixer per una frase: "L'estat sóc jo." fent referència als tres poders, el legislatiu, l'executiu i el judicial.


El barroc també va coincidir amb els regnats de Felip II i Jordi I.




Un punt de referència en tot el mon escultural és el Vaticà.

El vaticà utilitza l'art com a mitjà propagandístic del seu poder, així com edificis gegantins, exageració en l'escultura i la pintura.
A la imatge de l'esquerra podeu observar la Basilica de Sant Pere.







Aquí, a la imatge de la dreta, podeu veure com hi ha una clara proliferació d'ornaments. (Capella Sixtina).







Característiques artístiques del Barroc:

- L'aspecte artístic reflexa fidelment les característiques socials de l'època.

Aspectes de les característiques en l'art:

-Abundància (sovint exagerada) d'elements decoratius.
-Explotació i agudització dels contrastos.

-Imitació de la naturalesa.

-Propensió a lo trascedental, a lo solemne i a lo magnífic.

-Predomini de les corves per damunt de les rectes.

-Sensació de moviment.

Característiques musicals

Estil concertant: Joc musical consistent en la no uniformitat, el contrast deliberat (sigui entre una veu i una altra o entre instruments, entre un grup i un altre d'instruments, entre un grup i un solista, etc.

Gust per l'ornamentació i el virtuosisme.

Virtuosisme: Dominar molt la tècnica d'un instrument.

Estil homofònic: La música segeix el text, com a expressió de l'home. La melodia queda destacada sobre la resta de les veus, així no queda tapat al text. És la melodia acompanyada.

Baix continu: És un instrument que fa de director. Com a mínim un dels instruments pot fer més d'un so a l'hora, el més habitual és el clavicèmbal.

Doctrina dels afectes: La música com a mitjà de representació de les passions i estats d'excitació anímica.

L'alegria s'expressa en tonalitats major, temps ràpid i registres aguts.

La tristesa en tonalitats menors, temps lents i registres greus.

Ritme: Mecànic, reiteratiu, molt marcat.

Simbolisme sonor: Va ser inventat per J.S.Bach. Intensificacions mitjançant la música de la força emocional de les paraules.

LES FORMES MUSICALS DEL BARROC

Música instrumental: característiques.

-Nous i millors instruments.

-Noves agrupacions instrumentals.

-Noves formes instrumentals.

Luthiers: Un lutier és una persona que construeix o arregla tot tipus d'instruments de corda polsada i fregada.

Les primeres famílies de luthiers van aparèixer a Cremona (Itàlia).

Algunes de les famílies més importants de luthiers són:

-Stradivari.

-Guarmari.

-Amatti.

Instruments de corda:

-Clavecí, violoncel, tiorba i Llaüt.

Instrument vent:

-Orgue, trompeta natural, oboè i flauta.

Formes instrumentals del Barroc

En les formes instrumentals del barroc s'hi distingeixen dos tipus d'obres:

-Obres extenses dividides en varies parts, cada una amb un caràcter diferent.

-Obres curtes i en una sola part.

En les obres extenses en destaquen quatre: la suite, el concerto, el concerto grosso i la sonata.

-Suite: És una col·lecció de danses, de ritmes i caràcter diferents, però agrupades en una sola obra. Pot estar escrita per a un sol instrument o una orquestra.

En la suite hi havia quatre danses que eren fixes:

-Alemana: Procedeix d'Alemanya i és lenta.

-Corranda: Procedeix de França i és ràpida.

-Sarabanda: Procedeix d'Amèrica del sud i és molt lenta.

-Giga: Procedeix d'Escòcia i és molt ràpida.

Entre mig d'aquestes hi podia haver altres danses com la Badinerie, Airpavana, Loure, Minuè i Rigodón.

Entre aquestes últimes es classificaven en ràpides i lentes.

Ràpides: Badinerie, Rigodón, Bourrèe

Lentes: Sarabanda, Minuè, Air

Durant el Barroc el músic es professionalitza, és a dir, cobra per les seves actuacions. També es creen els primers teatres públics, i estan oberts a tothom comprant una entrada.

Concerto: És la forma en que més clar es veu el contrast entre un instrument solista i l'orquestra.

En una obra extensa, dividida en varies parts o moviments, cada una amb un caràcter diferent, a l'estil de la suite.

Concerto grosso: En lloc del contrast d'un sol instrument, és entre un petit grup, anomenat concertino, i el grup orquestral, anomentat rippo.

Sonata: S'escrivien per a un, dos o tres instruments (sonata a trio) i es dividia en varies parts (com el concert, pero sense orquestra.

Hi havia dos tipus de sonata:

-Sonata de chiesa: Alternaven moviments ràpids i lents. Era com "més seriosa".

-Sonata de càmara: Tenia un ús profà i els moviments eren de danses.

En les obres curtes en destaquen dues:

Tocatta: Basicament és una peça musical destinada als instruments de teclat: orgue, clavecí, etc.

Té com a característica paisatges virtuosístics i de lluïment.

Fuga: Es tracta d'una forma en un sol moviment, de durada curta i que consta d'un tema que es va imitant en les diferents veus o parts. Destinada a ser tocada per un sol instrument polifònic.

MÚSICA VOCAL PROFANA

L'òpera és un drama cantat amb acompanyament instrumental. En l'òpera s'uneixen totes les arts: música, literatura, pintura, teatre, dansa...

Primer es deia "Òpera in música" (obra de música).

L'òpera neix a Florència. La primera òpera es conserva del 1600: "Euridice" de Jacopo Peri.

La més important, però és "Orfeu" de Claudio Monteverdi.

Parts de l'òpera

Obertura: És la introducció instrumental que interpreten al començament de l'òpera.

Recitatiu: Consisteix en recitar cantant.

Hi ha dos tipus de recitatiu:

Recitativo secco: Acompanyat per un clave.

Recitativo acompagnato: Acompanyat per tota la orquestra.

Cor: Fragment de música coral, representa una multitud.

Ària: Vol dir cançó en italià, és el moment en que canten els solistes,serveix pel seu lluïment.

Ària de capo: Té una estructura A B A' amb ornaments.

La primera òpera nacional anglesa va ser Dido i Eneas- Henry Purcell.

Una altra òpera molt famosa és El lamento d'Arianna (1608).

El castrat més famós va ser Farinelli.

MÚSICA VOCAL RELIGIOSA

Un oratori té com a diferència de l'òpera, que només és cantat però no actuat. Es basa en fets extrets de La Bíblia.

Podeu escoltar el Messies de Hendel en aquest bloc.

La passió és un tipus d'oratori que narra els últims dies de la vida de Jesús. Hi ha un narrador, l'evangelista. Hi ha un cantant que és l'orador.

Aquí us deixo la Passió segons St.Mateu de J.S.Bach.

Bach va compondre més de 200 cantates, la més coneguda és la nº147.

Els compositors alemanys més importants van ser:

-Johann Sebastian Bach (1685-1750).
Aquí us deixo la seva cantata més famosa: la 147.



-Georg Friedrich Haendel (1685-1959)
-Johan Pachelbel
-Georg Philipp Telemann

J.S.Bach va ser compositor i organista.
Obres de Bach: 6 concerts de Brandemburg, 4 suites per orquestra.
Obres per teclat: El claven ben temperat.
48 preludis i fugues.
200 cantates
No va escriure mai cap òpera.

George Friedrich Haendel

Haendel va ser un compositor alemany, va crear un teatre d'òpera, i va treballar pels reis anglesos.
La seva obra es compon de:

-32 oratoris.
-210 òperes.
-110 cantates.
-20 concerts.
-39 sonatas.
-algunes suites, fugues, misses i música coral.

Compositors Italians

-Claudio Monteverdi (Orfeu)
-Tomaso Albinoni (Adagio)
-Domenico Scarlatti (Sonata L33)
-Antonio Vivaldi (Quatre estacions)

Compositors Francesos

-Jean Baptise Lully

-Jean Philipp Rameau

-François Coupern

Compositors Anglesos

-Henry Purcell
Aquí us deixo l'òpera Dido i Eneas:

Danses del Renaixement

Les danses es classifiquen en dos tipus:
Les danses de passes - baixa dansa.
Les danses de salts - alta dansa.

Entre les danses de passes destaca La Pavana.

La Pavana és una dansa d'orígen italià. És una dansa lenta elegant, i no és popular si no cortesana. El compàs és de tres temps, però el tercer és més llarg.

Aquí veieu com ballen La Pavana.





Entre les danses de salts destaca el ball de La Gallarda.






Una altra dansa de passes és el Branle.
Aquesta dansa es balla en rotllana, aquesta rotllana no és tancada.
Aquí teniu una demostració del Branle.






Entre les danses de passes també destaca el Minuè.

Instruments del Renaixement

CORDA PINÇADA:

-Llaüt: Té forma de pera, i consta de set cordes dobles. El seu so és més agut que la guitarra.

Aquí teniu un home tocant una cançó amb llaüt.





Viola de mà (vihuela): La seva forma és molt semblant a la de la guitarra consta de sis cordes dobles i una simple.

En aquest video, aquest home toca (the capel).




Tiorba: Aquest instrument destaca per les seves mides, ja que és inmens. Consta de dos màstils i vuit cordes. La forma de la seva caixa és semblant a la del llaüt.

Aquí veieu a Tommie Andersson tocant amb la tiorba.




Arpa: Aquest instrument està compost per un marc sonant i diverses cordes tensades. Aquestes cordes poden ser polsades amb els dits o amb una pua.

Aquí Nadia Birkenstock toca "Merrily kiss the Quaker's wife" amb l'arpa.






CORDA AMB TECLAT:

Virginal: Té forma rectangular i es composa d'un teclatt. Normalment es decora amb pintures artístiques.

Aquí veiem una audició amb virginal.

Espineta: És molt semblant al teclat, però de forma més petita. Sovint té forma d'ala d'ocell.
Aquí veieu a Simone Stella tocant amb l'espineta.




Clavicèmbal, clavecí: Pertany a la família de l'espineta i el virginal però és més gran. Té la forma del piano.
Aquí veieu una dona tocat una audició amb el clavicèmbal.




CORDA FREGADA:

Viola de gamba: Aquest instrument té entre cinc i set cordes es posa entre les cames a diferència de la viola de braccio, ja que és més gran.

Aquí teniu al violista Jordi Savall en una audició amb la viola de gamba.

Viola de braccio: Com el seu nom indica, aquest instrument es col·loca just entre el braç i el coll. Consta de set cordes.
En aquest video podeu sentir una audició amb la viola de braccio.




Trompeta marina o tromba marina: Té forma trapezoidal i es toca sense apretar les cordes, apretant lleugerament amb el pulgar en els punts nodals.

Aquí teniu al músic Carlos Ramos tocant la trompeta marina.




VENT FUSTA:

Corn: Aquest instrument és un corn d'animal, però també pot ser sintètic. Té forats per tocar.

En aquest video veiem com toquen un corn.

Flauta travessera: Consisteix en un tub que pot ser de diferents materials. Fins i tot se n'han vist d'or. En el tub hi ha diversos forats. Les primeres flautes travesseres eren de fusta.

Aquí teniu una audició amb flauta travessera.




Cromorm: La seva estrucura és similar a la del tub d'un sac de gemecs. Per què l'instrument soni s'ha de bufar fort dins el tub.

Aquí teniu un video d'un cromorm.




Xirimia: Aquest instrument és l'avantpassat directe de l'oboé. El seu so és molt intens.
En aquest video toquen la xirimia.




Cornamussa: És semblant al cromorm i a la gaita, però no s'han de confondre. També està format per un tub que conté forats.
En aquest video podeu veure com toquen la cornamussa.




Rackett: Es considera un dels predecessors del fagot. També consta d'un tub amb forats.
Aquí teniu uun video on toquen el rackett.




Orgue portàtil: Es un òrgan però amb dimensions reduïdes.
En aquest video es veu com toquen l'orgue.




VENT METALL:


Serpentó: Es caracteritza per la seva forma de serp. D'aquí vé el seu nom. N'hi ha de diferents mides.

Aquí veieu un serpentó.

Sacabutx: És l'avantpassat del trombó de vares. El seu nom deriva del francès "sacqueboute".
Aquí teniu a aquest grup francès tocant el sacabutx.




Cornetto: No ha de ser confosa amb la corneta. Té forma de tub que pot ser de diversos materials. Té forats per tocar.
Aquí veieu un cornetto.

Les formes vocals del Renaixement

A la música religiosa hi podem distinguir dos tipus de formes vocals:

Motet: Hi ha una veu principal que es situa al baix, l'acompanyen veus amb diferents ritmes però sempre buscant l'harmonia.









Missa: Una de les misses més importants és el requiem, (missa de funeral).






A la música profana i distinguim quatre formes vocals diferents:

Madrigal: Els madrigals són cançons polifòniques profanes. És típic d'Itàlia.





Villancico (ensaladas): Les ensaladas són cançons polifòniques que són una barreja de moments religiosos i moments profans, barreja el nombre de veus. Moments seriosos i moments còmics. També barrejen les llengües. Procedeix del Castellà.





Chanson: Procedeix de França, el seu compositor més important és Clement Janequin.
Les dues cançons més conegudes són La Guerra i El cant dels ocells.




Balleto: Procedeix d'Anglaterra, les cançons angleses són molt elegants. El cant és més homofònic.
El compositor més important dels Balleto és John Dowland, contemporani de Shackspeare.
John Dowland és molt conegut per les seves obres amb llaüt.

Renaixement: Personatges

En el Renaixement hi ha algunes persones que van destacar en diversos camps:

Els pintors més coneguts en el món eren entre d'altres: Leonardo da Vinci, Miquel Angel, Rafael, Boticelli, Tintoretto, Tizziano, Fra Angelico.

A Espanya els pintors més coneguts van ser: El Greco, Pedro Berruguete, Luis Morales i Juan de Flandes.

Els músics més importants van ser: Orlando di Lasso, Giovanni de Palestrina, Gabrieli i Monteverdi.

El músic espanyol més important va ser Tomás Luís de Victoria.

A banda del descobriment d'Amèrica i l'invenció de la imprempta, va haver-hi un altre fet que va marcar l'època, i va ser el cisma de l'esglesia amb la reforma protestant de Martí Luter.