Aquestes dues dates són significatives ja que al 1600 s'estrena la primera òpera i, al 1750 es produeix la mort de Johan Sebastian Bach. Bach va néixer l'any 1685.
Els tres grans compositors del barroc són Bach, Vivaldi i Händel.
Antonio Vivaldi neix l'any 1678 i mor l'any 1741.Vivaldi era conegut per le prette rosso. Va ser el violinista més important de la seva època.
Händel va néixer a Halle (Alemanya) el 23 de febrer de 1685 i va morir a Londres el 14 d'abril de 1759. Es considera un dels punts fonamentals del barroc i de la música universal.
Aquí us poso una adició de Bach. (Cello Suite Nº1).
La següent audició és de Vivaldi - La Primavera (Las quatre estacions).
La següent audició és de Georg Friedrich Händel - Hallelujah (Le Messie).
El barroc coincideix amb l'època del monarquies absolutisites.
Lluís XIV es dóna a coneixer per una frase: "L'estat sóc jo." fent referència als tres poders, el legislatiu, l'executiu i el judicial.
El barroc també va coincidir amb els regnats de Felip II i Jordi I.
Un punt de referència en tot el mon escultural és el Vaticà.
El vaticà utilitza l'art com a mitjà propagandístic del seu poder, així com edificis gegantins, exageració en l'escultura i la pintura.
A la imatge de l'esquerra podeu observar la Basilica de Sant Pere.
Aquí, a la imatge de la dreta, podeu veure com hi ha una clara proliferació d'ornaments. (Capella Sixtina).
Característiques artístiques del Barroc:
- L'aspecte artístic reflexa fidelment les característiques socials de l'època.
Aspectes de les característiques en l'art:
-Abundància (sovint exagerada) d'elements decoratius.
-Explotació i agudització dels contrastos.
-Imitació de la naturalesa.
-Propensió a lo trascedental, a lo solemne i a lo magnífic.
-Predomini de les corves per damunt de les rectes.
-Sensació de moviment.
Característiques musicals
Estil concertant: Joc musical consistent en la no uniformitat, el contrast deliberat (sigui entre una veu i una altra o entre instruments, entre un grup i un altre d'instruments, entre un grup i un solista, etc.
Gust per l'ornamentació i el virtuosisme.
Virtuosisme: Dominar molt la tècnica d'un instrument.
Estil homofònic: La música segeix el text, com a expressió de l'home. La melodia queda destacada sobre la resta de les veus, així no queda tapat al text. És la melodia acompanyada.
Baix continu: És un instrument que fa de director. Com a mínim un dels instruments pot fer més d'un so a l'hora, el més habitual és el clavicèmbal.
Doctrina dels afectes: La música com a mitjà de representació de les passions i estats d'excitació anímica.
L'alegria s'expressa en tonalitats major, temps ràpid i registres aguts.
La tristesa en tonalitats menors, temps lents i registres greus.
Ritme: Mecànic, reiteratiu, molt marcat.
Simbolisme sonor: Va ser inventat per J.S.Bach. Intensificacions mitjançant la música de la força emocional de les paraules.
LES FORMES MUSICALS DEL BARROC
Música instrumental: característiques.
-Nous i millors instruments.
-Noves agrupacions instrumentals.
-Noves formes instrumentals.
Luthiers: Un lutier és una persona que construeix o arregla tot tipus d'instruments de corda polsada i fregada.
Les primeres famílies de luthiers van aparèixer a Cremona (Itàlia).
Algunes de les famílies més importants de luthiers són:
-Stradivari.
-Guarmari.
-Amatti.
Instruments de corda:
-Clavecí, violoncel, tiorba i Llaüt.
Instrument vent:
-Orgue, trompeta natural, oboè i flauta.
Formes instrumentals del Barroc
En les formes instrumentals del barroc s'hi distingeixen dos tipus d'obres:
-Obres extenses dividides en varies parts, cada una amb un caràcter diferent.
-Obres curtes i en una sola part.
En les obres extenses en destaquen quatre: la suite, el concerto, el concerto grosso i la sonata.
-Suite: És una col·lecció de danses, de ritmes i caràcter diferents, però agrupades en una sola obra. Pot estar escrita per a un sol instrument o una orquestra.
En la suite hi havia quatre danses que eren fixes:
-Alemana: Procedeix d'Alemanya i és lenta.
-Corranda: Procedeix de França i és ràpida.
-Sarabanda: Procedeix d'Amèrica del sud i és molt lenta.
-Giga: Procedeix d'Escòcia i és molt ràpida.
Entre mig d'aquestes hi podia haver altres danses com la Badinerie, Airpavana, Loure, Minuè i Rigodón.
Entre aquestes últimes es classificaven en ràpides i lentes.
Ràpides: Badinerie, Rigodón, Bourrèe
Lentes: Sarabanda, Minuè, Air
Durant el Barroc el músic es professionalitza, és a dir, cobra per les seves actuacions. També es creen els primers teatres públics, i estan oberts a tothom comprant una entrada.
Concerto: És la forma en que més clar es veu el contrast entre un instrument solista i l'orquestra.
En una obra extensa, dividida en varies parts o moviments, cada una amb un caràcter diferent, a l'estil de la suite.
Concerto grosso: En lloc del contrast d'un sol instrument, és entre un petit grup, anomenat concertino, i el grup orquestral, anomentat rippo.
Sonata: S'escrivien per a un, dos o tres instruments (sonata a trio) i es dividia en varies parts (com el concert, pero sense orquestra.
Hi havia dos tipus de sonata:
-Sonata de chiesa: Alternaven moviments ràpids i lents. Era com "més seriosa".
-Sonata de càmara: Tenia un ús profà i els moviments eren de danses.
En les obres curtes en destaquen dues:
Tocatta: Basicament és una peça musical destinada als instruments de teclat: orgue, clavecí, etc.
Té com a característica paisatges virtuosístics i de lluïment.
Fuga: Es tracta d'una forma en un sol moviment, de durada curta i que consta d'un tema que es va imitant en les diferents veus o parts. Destinada a ser tocada per un sol instrument polifònic.
MÚSICA VOCAL PROFANA
L'òpera és un drama cantat amb acompanyament instrumental. En l'òpera s'uneixen totes les arts: música, literatura, pintura, teatre, dansa...
Primer es deia "Òpera in música" (obra de música).
L'òpera neix a Florència. La primera òpera es conserva del 1600: "Euridice" de Jacopo Peri.
La més important, però és "Orfeu" de Claudio Monteverdi.
Parts de l'òpera
Obertura: És la introducció instrumental que interpreten al començament de l'òpera.
Recitatiu: Consisteix en recitar cantant.
Hi ha dos tipus de recitatiu:
Recitativo secco: Acompanyat per un clave.
Recitativo acompagnato: Acompanyat per tota la orquestra.
Cor: Fragment de música coral, representa una multitud.
Ària: Vol dir cançó en italià, és el moment en que canten els solistes,serveix pel seu lluïment.
Ària de capo: Té una estructura A B A' amb ornaments.
La primera òpera nacional anglesa va ser Dido i Eneas- Henry Purcell.
Una altra òpera molt famosa és El lamento d'Arianna (1608).
El castrat més famós va ser Farinelli.
MÚSICA VOCAL RELIGIOSA
Un oratori té com a diferència de l'òpera, que només és cantat però no actuat. Es basa en fets extrets de La Bíblia.
Podeu escoltar el Messies de Hendel en aquest bloc.
La passió és un tipus d'oratori que narra els últims dies de la vida de Jesús. Hi ha un narrador, l'evangelista. Hi ha un cantant que és l'orador.
Aquí us deixo la Passió segons St.Mateu de J.S.Bach.
Bach va compondre més de 200 cantates, la més coneguda és la nº147.
Els compositors alemanys més importants van ser:
-Johann Sebastian Bach (1685-1750).
Aquí us deixo la seva cantata més famosa: la 147.
-Georg Friedrich Haendel (1685-1959)
-Johan Pachelbel
-Georg Philipp Telemann
J.S.Bach va ser compositor i organista.
Obres de Bach: 6 concerts de Brandemburg, 4 suites per orquestra.
Obres per teclat: El claven ben temperat.
48 preludis i fugues.
200 cantates
No va escriure mai cap òpera.
George Friedrich Haendel
Haendel va ser un compositor alemany, va crear un teatre d'òpera, i va treballar pels reis anglesos.
La seva obra es compon de:
-32 oratoris.
-210 òperes.
-110 cantates.
-20 concerts.
-39 sonatas.
-algunes suites, fugues, misses i música coral.
Compositors Italians
-Claudio Monteverdi (Orfeu)
-Tomaso Albinoni (Adagio)
-Domenico Scarlatti (Sonata L33)
-Antonio Vivaldi (Quatre estacions)
Compositors Francesos
-Jean Baptise Lully
-Jean Philipp Rameau
-François Coupern
Compositors Anglesos
-Henry Purcell
Aquí us deixo l'òpera Dido i Eneas:
